L’arquitectura és un reflex de cada època, però també una forma d’expressió personal. L’estil arquitectònic defineix no només l’estètica d’un edifici, sinó com aquest dialoga amb el seu entorn i amb les persones que l’habiten.

Els estils més clàssics, com el racionalisme o el modernisme, parteixen de l’ordre, la funcionalitat i l’equilibri. Però avui dia, molts arquitectes exploren formes més experimentals, com el disseny fluid o conceptual, on la geometria deixa pas a corbes orgàniques, espais continus i una sensació de moviment constant.

Aquestes formes no són només visuals. Sovint responen a idees més profundes: la connexió amb la natura, la circulació lliure de l’aire i la llum, o la cerca d’una arquitectura emocional, que provoqui sensacions.

Tant si optem per un estil net i lineal com per una forma més escultòrica i fluïda, el més important és que l’espai parli el llenguatge de qui l’utilitza. L’arquitectura no ha de ser un estil imposat, sinó una resposta coherent i sensible a un context.